QUE ES L’INFART AGUT DE MIOCARDI
L’infart agut de miocardi, conegut com atac al cor, es la mort de una poció del múscul cardíac produïda per l’obstrucció completa del fluix sanguini a una de les aeris coronàries.
Aquest sol estar precedit de una arterioesclerosi avançada de les artèries coronàries. El múscul cardiac necesita un abundant suministre de sang amb molt d’oxigen per poder bombejar la sang. Aquest suministre arriba per mitjà d’aquestes artèries coronàries. Quan es trenca una peça de ateroma (acumulació de garsa, colesterol, calci i altres substàncies) a la pared d’aquesta artèria, ràpidament sobre aquesta es forma un trombó o cuagul obstruint-la completament, fent que no hi arribe fluix sanguini a aquesta part. Deixarà tambè de contaure’s i per tant el teixit d’eixa zona mor produint l’infart en menys de 20 minuts.
El sintoma més característic és el dolor toràcic. Aquest dolor és opressiu i intens i es localitza al centre del pit. Es pot extendre pel braç esquerre ,el colli fins i tot arribar cap a l’esquena. Aquests síntomes poden durar des-de 30 minuts fins hores. A més, aquests síntomes solen anar acompanyats d’una reacciò adrenèrgica (alliberament de cateclomines, una substància que accelera el ritme cardíac, augmenta la presió arterial i produeix la vasocontracció) o d’una reacció vaga (alliberacó de la substància acetilcolina, que frena el ritme del cor, baixa la presió arterial i provoca la vasodilatació).
El dolor toràcic també pot estar present en altres malalties però sol anar acompanyat d’altres síntomes com: refluix gàstric, ardor a l’estimac, disfàgia, cuadre gripal…
L’actuacció per al seu diagnòstic es clau. És realitza mitjançant un electrograma. Hi ha que actuar amb rapidesa perquè la majoria de les morts desenvolupen en menys d’una hora degut al elevat risc de fibrilació ventricular (trastorn al ritme cardíac per el cual el cor comença a contaure’s de forma molt ràpida, desordenada i ineficaç) similar a una parada cardíaca.
Eñ diacnostic es fa mitjançant un ECG (electrocardiograma). Cuan s’interrumpix brusca ment el rieg sanguini a una part del cor, apareix ràpidament una alteració caracteística facilment observable al ECG: la elevació del segment ST (lesiò isquemica al múscul cardíac per l’interrupció del riec sanguini). Tambè es pot observar les ones Q que representen la part del múscul morta. A més, després de varies hores dels síntomes es manifestrà un increment de les enzimes miocàrdiques al torrent sanguini. Aquestes son alliberades després del trencament de la membrana plasmètica de les cèl·lules mortes. La quantitat d’enzims alliberats fan una idea del tamany de l’infart.
És molt important actuar amb rapidesa, es calcula que un 40% de les morts son abans d’arribar a l’hospital. Per a garantir la supervivència es deu preservar en lo possible la funció del cor. Quan mes ràpid es reòbriga la artèria tancada, menor serà la necrosis muscular i l’afectació a la funcó ventricular.
Per al seu tratament, cal l’accés ràpid a un desfibrilador i una maniobra de resurecció cardiopulmonal. A més, la recanalització del vas ocluit es pota conseguir mitjançant tratament farmocològic. S’administra per via intravenosa substàncies trombolitiques capaces de desfer el cuagul obstructor. També es pot mitjançant l’angioplastia primària, una tècnica terapèutica invasiva dirigida a desatès car de maneta mecànica la artèria ocluida.
No tots els infarts son iguals, depenen de la locacització i del seu tamany. Tambè pot variar el temps d’oclusió.
Després d’haver-ho sofrir les dos complicacions més comuns son: les arítmies i l’insuficiència cardíaca.
Aquest tema es relaciona amb el punt 4 del tema 6 del llibre, concretament amb l’apartat 4.5 C. També està relacionat amb el punt 3.3 del tema 3, concretament amb el teixit muscular cardíac.
No hay comentarios:
Publicar un comentario